dijous, 8 d’octubre de 2015

Sobre l'elegància i l'austeritat

Ja fa dies que em va pel cap parlar d'això, però em feia mandra. Perquè al cap i a la fi, només és una intenció. I intentar no vol dir aconseguir. També vull avisar per endavant que els que no tingueu la necessitat de renovar el vostre armari de manera periòdica encara que sigui amb petites adquisicions, us abstingueu de llegir aquest post perquè segurament no us interessarà. Sense compromís i fins a un altre post!

És tracta d'una d'aquelles idees que de tant en tant em venen al cap i que se'm queden a un raconet del cervell fins que acaben creixent de la mateixa manera que ho faria una petita llavor. Però tot i que tinc clar el que vull dir, no se si aquesta vegada em sabré explicar prou bé. 
Però vinga! Aniré per feina.

Ja fa temps que he deixat de gaudir al mirar revistes i botigues de roba perquè em sembla que ja ho tinc tot vist i portat. No se si us està passant, però jo tinc la sensació de que ja està tot escrit respecte al món del vestir. Ja sabeu que no sóc experta en el tema, però de tant en tant m'agrada posar cullerada i compartir idees d'estilismes simples que són els que més ens agraden a la majoria.
És temps de lo simple, de reciclar, de recombinar les peces per arribar sempre a un mateix lloc, anar a gust i d'acord amb la nostra manera de ser. I quan això passa és quan ens convertim en elegants, perquè això és l'elegància. Manifestar-nos per fora tal i com ens sentim per dins.
Tant si som sensuals, com sexis, com pràctics o pràctiques  o comodons o comodones, tot s'hi val quan es tracta de sentir-nos bé. No hem d'oblidar que per a moltes i molts el vestir, a banda de ser una de les necessitats bàsiques - establertes per Virginia Henderson-, també és una manera d'expressar-nos.
I vatros direu... i quina és aquesta idea? 
Possss, la idea no és ben bé una idea. Podríem dir que és úna declaració d'intencions que sempre tinc pendent i que us convido a compartir-la. Es tracta de veure quant de temps podríem estar sense adquirir res de nou per al nostre armari. I alhora continuar expressant-nos tal i com ens m'agrada. 
En el meu cas us asseguro que no és un experiment per fer-me la xula i demostrar-vos alguna cosa, és una prova que em vull fer a mi mateixa per reconèixer l'absurd de les compres inútils i periòdiques.
De fet, tinc la certesa de que les directrius principals del nostre estil estan ben consolidades amb tot el que ja tenim a l'armari.
I si no, per arrodonir la intenció, fem un check-list visual per descobrir algunes peces que ja tenim...




















2 comentaris:

  1. De ben segur que podriem passar una bona temporada sense anar de compres i quan ho fem, jo no sé tú però jo acabo sempre compran els mateixos bàsics, colors...... . També voldria dir-te que jo penso que la edat també hi te alguna cosa a veure. No pel fet de ser més grans si no perque tenim de tot. La comoditat s'ha convertit en una realitat a l'hora de vestir.....bla bla bla bla.
    Quan he vist el post m'ha fet riure, ja que aquest va ser un tema de conversa que no fa molt el vaig tenir. No m'enrollo més ja farem un caferet......una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse!!! En primer lloc moltes gràcies pel comentari. Ets de les poques persones que s'atreveixen i t'estic molt i molt agraïda. I tens tota la raó. Deu ser que amb l'edat tenim cada vegada més peces, o potser és que amb l'edat ja ens hem expressat prou clarament amb l'estil propi.

      Elimina