dimecres, 11 de maig de 2016

Avui sense.

Un dia et poses a escriure per compartir qualsevol de les inspiracions d'un moment i veus que no tens ganes de buscar un títol. Primer perquè encara no has començat a escriure i després tampoc perquè avui tens un dia rebel. 
I així, sense cap mirament et poses a escriure sobre cabells. Un tema prou important quan el color gris va invaïnt el teu ros -o castany-, -o negre-, del que et senties tan orgullosa. I t'adones que el vuitanta per cent de dones madures són rosses. I tu que sempre has estat de les rosses, vols renunciar a aquest tret quasi general de la maduresa femenina. Per pretensió o per rebel·lia, et vols sentir diferent. Vols no semblar tan madura, ni tan rossa. Preguntes a amigues i companyes que es fan elles. Mires i mires imatges per inspirar-te tu i també, inspirar a la teva perruquera de capçalera. 
La cosa es complica. Que si babylights -metxes de tota la vida-, que si californianes, que si balayage. Una semitortura plena d'incerteses que veus que tampoc domina la teva perruquera. La que fa més de vint-i-cinc anys que et talla i coloreja. No saps que fer. T'arrisques amb ella. O canvies de perruqueria.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada