Els teus sentits i el teu cos ja no tenen cap dubte. L'olor, els colors, l'astènia, la rinorrea, la picor de nas i la conjuntiva atòpica, t'ho demostren. Ja estàs de ple en la teua primavera. No t'importa. Busques el sol, roba més fresca, més ratlles i més cotó. Vols aprofitar este moment. Saps que només la pots portar un trentapercent de l'any, però ocupa el seixantapercent del teu armari. T'agafen ganes de tenir-ho tot. La camisa blanca -amb mànigues o sense i aquest any, amb les espatlles a l'aire-; els vestits de cada any -curts, llargs i el de color blanc-; les sandàlies planes -si pot ser, unes de cada color-; les cunyes d'espart -que et faran mal i te les posaràs poc-; les bosses de roba de lli, o de sac, o de cotó, o de qualsevol material natural -tot i que només una serà l'escollida per omplir-la de pintallavis rosats i polvos de sol-. I sobretot, polseres i collarets de tota classe i colors -que després no tindràs temps per posar-te'ls-.
I Tot; per culpa d'aquell " je ne se quoi" que té la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada