Un dia

Un dia t'aixeques i ets alumne. Entres al centre. Tens son. Estàs cansat. Els llibres et pesen. Et trobes als primers companys. Xerres, rius, renegues. Comences a ser més tu. Arriba el professor. S'acaba la xerrameca. Amb poques ganes i molta mandra, la classe comença. Ara estàs atent. Ara a la lluna de València. Ara sents que vols dir alguna cosa. Ara aixeques la mà. Dones la teva opinió. Veus que tot i els moments de poca fe, ha canviat alguna cosa. A la motxilla t’emportes més coses ; més amics; més experiències; més coneixements; més esperit crític; i més portes obertes. Ningú t'ha ensenyat a ser alumne. Ho has fet el millor que has pogut. Sents que l'esforç ha valgut la pena. 

Un dia t'aixeques i ets professor. Entres al centre amb cara seriosa però amable; amb bon ritme, ni massa ràpid, ni massa lent; amb la postura alçada i l'esquena recta, però flexible; amb ganes de donar exemple,  però sense que es noti.  Entres al departament. Bon dia. Et prepares. Li poses ganes; amb poques et seria  difícil. Te'n vas cap a l'aula. Interactues amb l'alumnat. Se't carrega la bateria. Ara t'escolten; ara et qüestionen; ara participen; ara et posen a prova. Entre un ara i un altre, sents que estàs jugant un  partit on vols tornar la pilota amb la jugada perfecta. Entre un ara i un altre, intentes obrir-los les portes cap a l'autonomia. Entre un ara i un altre, els veus créixer. Entre un ara i un altre, arribes a la final. Et queda un bon sabor de boca i la sensació de la feina feta.

Signat, un dia alumne, un altre dia professor.