divendres, 6 de maig de 2016

Qüestió de consistència

Tens una edat prou important per fer una mica de balanç. I veus que tot i que sempre has pensat que segueixes un camí predeterminat, per la teva manera de pensar, per la teva manera d'estimar, per la teva manera de decidir, per la teva manera i prou. T'adones que hi ha alguna cosa que no encaixa.  És llavors quan fas un pas endavant. Quan veus clar que no sempre cal fer les coses amb un objectiu, sinó que cal fer-les perquè sí. Perquè el cos ho demana. És quan descobreixes que la vida no és qüestió de perseguir alguna cosa. La vida és qüestió de que qualsevol de les teves coses t'ompli de valent. Perquè la vida és això: Qüestió de consistència.
Un moment concret, et fa decidir si ciències o lletres; un altre moment concret, si treballar amb això o amb un altra cosa; un altre moment concret si viure amb algú o sense; un altre moment concret si tenir fills o al contrari, prescindir-hi. La vida està plena d'aquests moments. I de sobte, ho veus clar. No són aquests, ni les coses que has decidit les que valen la pena. Són les sensacions que t'aporten, les que t'omplen i et donen consistència.
Pots veure al teu voltant persones que han arribat amb escreix als seus i fins i tot als teus objectius de vida. Però veus que continuen buides, sense consistència. El punt clau éstà aquí. Cada dia no és una qüestió d'objectius. Cada dia es tracta de fer allò que et doni pes a tu com a persona. Que et doni consistència.





Mentre sona...


2 comentaris:

  1. Sí assolir els objectius que has prioritzat et genera sentiments positius propis i cap a altres, de ben segur que has avançat como a persona... I com tu dius et dóna consistència

    ResponElimina
  2. Hi estic completament d'acord. M'agrada el que dius.

    ResponElimina