M'he hagut de convertir en una seguidora de Mad men, per entendre el que de vegades em passa. I ha estat gràcies a Ken Cosgrove, l'únic publicista de l'agència que escriu relats de ficció. Ken durant un sopar amb els seus companys, explica que no sap perquè escriu. Va començar en la seva època d'institut pensant que seria una mania temporal, però no, ho continua fent sense saber perquè..
Crec que això és el que m'ha passat. Vaig començar pensant que seria una falera de dies, però aquí estic, tornant a escriure, dia sí, dia també sobre qualsevol insignificància que em crida l'atenció. I sempre penso que aquest post, l'últim, serà l'últim de veritat. Perquè sempre penso que igual ja no hi haurà res més per escriure o res més per compartir. Però de manera màgica, sempre hi ha alguna cosa que em torna a impulsar a escriure. Avui m'ha passat caminant pel carrer Provença i passar pel portal que comparteixen Cortana i Magnolia Antic.
Són dos botigues igual de singulars, discretes i exclusives. Només destaquen en moments de glòria com els premis Goya i altres actes rellevants.
Són aquelles botigues en les que només entrar, t'entra una sensació interna de lleugeresa i de serenor difícil d'explicar. Avui ho he sentit.
Serà l'efecte stendhalià en versió botiga??
Cortana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada