diumenge, 7 de juny del 2015

Imperiències i Mr Huntington

Si ara em demanessin un somni per complir, potser demanaria anar-me'n uns dies amb Mr Huntington, un ejecutiu novaiorquès que ha decidit deixar la vida urbana i una carrera d'èxit  per retirar-se i  viure en plena natura, millor dit, a dalt d'un arbre.
Ja se que quan li veieu la cara pensareu que ho demano pel seu atractiu -no ho negaré, el té-, però aquest no és el motiu "principal".
Quan he llegit la seva història al NYT, he pensat que s'ha de ser d'una pasta especial perquè no deu ser fàcil deixar una feina reconeguda en el món de la moda i la publicitat i fer allò que diem que ens agradaria fer, però que ningú- o molt poca gent- s'atreveix a fer.
Però això no es tot. Sembla ser que Mr Huntington, té algunes gràcies més. Per què a més a més és fotògraf i això li ha permès compartir, moments de la seva fugida/aventura, en el seu blog, "A restless transplant"
El primer que va fer és comprar-se una furgoneta i marxar a la costa del sud de Califòrnia. Allà va viure en plan nòmada fins que va decidir instal·lar-se a la muntanya prop d'un volcà.  Aquest lloc quasi màgic, l'ha batejat com "The cinder cone". Però que quedi clar, només m'hi estaria uns dies. Sóc de mar i amb això no podem fer-hi res.
En qualsevol cas, m'agrada aquest Mr Huntington, perquè tot i ser jove, ha après que n'hi ha prou amb viure en equilibri amb la natura i tot el que ens envolta. Ha après que en aquesta vida el millor no és ser imprescindible. Ha après que és millor ser substituible, per poder ser un mateix.











A la nostra terra i a la vora del mar, una altra persona especial, Rosa Rochet,  també coneix la importància d'estar amb equilibri amb els diferents elements de la natura. Amb Imperiències,  també ens convida a integrar el nostre món interior amb el món exterior que ens envolta.
Imperiències és una opció més propera i més viable per ser nosaltres mateixos o millor dit per poder conèixer.nos una mica millor. On es dona a conèixer el nostre territori d'una manera holística, integrant els paisatges, els productes de la terra i el mar i sobre tot la nostra pròpia matèria prima.
Nosaltres.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada