dimecres, 8 de juliol de 2015

Capricis neuronals de la cinquantena

Entre una festa sorpresa i tres celebracions més m'he anat instaurant en la cinquantena i no només de manera temporal i numèrica sinó que ja ho he viscut de manera física amb un evident augment de la meva presbícia. Tant era així que feia dies que tenia mandra de tafanejar i llegir qualsevol text amb l'ordinador i només em venia de gust llegir a Almudena Grandes en el Kindle, on podia posar una bona mida de lletra. Pensava que era el cansament d'un final de curs intens, però no, el meu oftalmòleg m'ho va confirmar la setmana passada i avui amb els vidres ben graduats ja torno a ser la de quaranta-nou anys de fa quinze dies. Quin descans. Ja pensava que la cinquantena començava a defallir les meves forces i les meves ganes de fer i improvisar escrits.
A més, estic doblement contenta perquè tornant cap a casa en la porta d'un estudi de iogació- a saber, ioga i meditació-, que tinc molt a prop, hi havia un rètol moníssim i vintage d'aquells on hi ha escrit "Come in. We are open". I no se perquè, del verb "open", mentalment me n'he anat als verbs irregulars de l'anglès. Aquells que sempre entraven als exàmens d'anglès de Doña Antoñita. I no se si perquè ja veia molt millor amb les noves ulleres, els he recordat un a un i he comprovat que me'ls sabia tots. Dels verbs irregulars, me n'he anat a les preposicions del castellà, una altra cosa que sempre entrava als exàmens i he comprovat que me n'en recordava de totes. De les preposicions m'he passat al poema de "La canción del pirata" d'Espronceda que en algun moment de la nostra EGB, ens van fer memoritzar, i també me'n recordava!. I m'he anat animant i la meva ment ha fet cap a una de les cançons dels Beatles, "Nowhere man", I també me'n recordava de la lletra!! 



Que curioses són les nostres neurones. Se'n recorden d'inutilitats com les que acabo de fer esment i no podem recordar altres coses més recents e importants. Sort que per als fets i sensacions molt desagradables com el dolor també són selectives.
I parlant de la lletra de la cançó. De vegades em sembla que jo també sóc una nowheredona, que escriu les seves nowhereparaules per als nowherelectors, sense saber que pensen ni que opinen. Des d'aquí us animo a que em feu comentaris. Se que entreu i alguns llegiu. Les estadístiques del bloc ho confirmen. No tingueu vergonya. Aquí ho podem dir tot.

Us deixo amb la cançó i la lletra...






1 comentari: