La Ràpita VS Rio de Janeiro

Ja sabem que les comparacions son odioses, però crec que en este cas val la pena passar-ho per alt.

Tot va començar fa cinc anys quan vaig tenir l’oportunitat de visitar la ciutat de Rio de Janeiro. Esta ciutat te una orografia tan espectacular que la fa única al món. El segon dia de la visita, vam pujar a vore d’aprop al Cristo de Corcovado. Allà, vaig tenir una revelació que m’agradaria compartir amb tots els rapitencs i amants del nostre poble. No se si per l’enyorança o pel meu possible “radicalisme” rapitenc, me’n vaig adonar de les semblances que La Ràpita té amb esta grandiosa ciutat.

El primer que vaig pensar va ser que el Cristo de  Corcovado ben bé podria ser el cosí gran del nostre Sagrat Cor i que la orografia de les illes i penínsules que conformen la badia de Guanabara, ben bé podrien ser les germanes grans de la península de la Banya. La que dibuixa la nostra badia dels Alfacs .

No cal dir que les platges d’Ipanema i Copacabana son impressionants, però què voleu que us digue...les nostres també tenen encant.

Val a dir, que tot i que Rio ens guanya en grandiositat, i els carioques (així se’n diuen els de Rio), són gent de vida i de festa .A La Ràpita mos agrada la festa com als que més i això, sí, aquí la seguretat i la tranquilitat mos permet una llibertat de moviments que allà ni coneixen ni s’imaginen.

RIO

Font

LA RÀPITA

Font

It is known that comparisons are ugly, but I think in this case we could make an exception.

It all started five years ago when I had the chance to visit Rio de Janeiro. This city’s orography is so spectacular that makes Rio unique, and when I visited the statue of Cristo redentor I had a revelation that I would love to share with all the rapitencs and those who love our village.

Maybe because of homesickness, or maybe because of my rapitenc “radicalism”, I realised how similar La Ràpita is to this enormous city.

The first thing that came to my mind was that the Cristo redentor could perfectly be the cousin of our Sagrat Cor and the Guanabara bay the older sister of la Banya peninsula.

No need to say that Ipanema and Copacabana are both breathtaking beaches but, you know? Ours are also lovely.

It’s worth saying that, though Rio beats us in magnitude and cariocas love life and party, in La Ràpita we also know how to party and, what’s better, here safety and quiet both give us a priceless freedom.

La gent de poble mira a la cara

A Barcelona, tinc la gran sort de tenir una d'aquelles amigues de sempre i amb les que sempre hi pots comptar. Esta amiga és de ciutat, és a dir de Barcelona de tota la vida (BTV). De tantes i tantes vegades que hem sortit juntes, n'hi ha hagut més d'una, de dos i de tres....en les que anant amb ella, m'he trobat a algú conegut.
Com això a Barcelona, no es massa freqüent, ella sempre fa broma al respecte ... i jo li dic que és perquè soc de poble i la gent de poble mirem a la cara de les persones.
Quan mires la gent a la cara, una de les coses que pot passar és que la reconeguis allà on estigues. Un exemple molt clar el tenim quan anem en metro. Si observem la conducta dels passatjers, vorem que tothom va a la seua i ningú es mira a la cara. Però de tant en tant veus a algú, que et mira i que també mira a la resta. I és llavors, quan sempre penso... segur que també és de poble.
Jo convido a algun sociòleg o afeccionat a la sociologia a estudiar este fenòmen que no pateix la gent de ciutat.
Si ho raonem una mica, vorem que és totalment lògic. Una persona que ha crescut en una gran ciutat, te molt poques garanties d'anar trobant-se gent coneguda pel carrer. En canvi, seria molt estrany que una persona de poble no es trobés cap conegut quan surt de casa.
Este fet provoca altres fenòmens en paral·lel com la socialització, de vegades molt gratificant, i de vegades massa intensa, que tenim al poble...

Bé!! després de demostrar que este blog a més d'estètic, també vol ser analític, tornem als nostres origens i posem una mica d'estil a la nostra mirada de poble....

Font imatges: http://www.missatlaplaya.com/


In Barcelona, I am lucky to have one of those friends one knows since forever and who I can always count on. This friend was born in Barcelona, that is, she is a lifelong city dweller.

More than once and twice, when we hang out together, I bump into someone I know. As this isn’t really frequent in a city, she always makes jokes about it, to which I answer saying that this is because I come from a village, and townspeople look in the face. When you look in people’s faces, one of the things that could happen is that you recognize them.

Let’s have a look to people’s behaviour in the subway. If we pay attention, we’ll see how everyone’s focused on their stuff, not looking at anyone’s face. But once in a while you see someone that looks at you, and that looks at other people. And here is when I always think... he (she) must be a townperson.

I encourage any sociologist to study this phenomenon. If we think a little bit about it, it’s easy to see it’s quite logic. A person that has been grown up in a big city, has little chances to go bumping into friends in the streets. Instead, it would be strange not to find anyone when you go out in a village. This fact triggers other parallel phenomena like the socialization in a village, often rewarding but often too intense...

Well, after showing that this blog aims to be a little bit analytic besides being aesthetic, let’s get back to our subject and put a bit of style to our town-ish glance...

SORT QUE TENIM ALS FONDISTES RAPITENCS!!!

Abans de començar esta entrada, us faig saber que l'autora d'este blog no te cap intenció d'explicar la seua vida privada. Entre altres coses perquè el blog perdria tot l'interès que pugue despertar als que de tant en tant el visiteu.
Tot i així, i sense voler-ho, ja sabeu algunes coses de mi, per exemple, que estimo el meu pòble, que m'agraden les botifarres d'arrós , que ja no parlo de les estadístiques... i alguna cosa més que se m'escapa...
Avui a més a més, us diré que soc una pèssima corredora, això sí, constant. Però encara que li pose  voluntat, mai no podria representar al nostre poble de manera digna en cap de les curses on participo. Així que, ho sento... la meua aportació a La Ràpita s'haurà de quedar en este humil espai de la blogosfera.
Sort que tenim als Fondistes rapitencs. Ells segur que deixen el pavelló ben alt en totes les curses que participen.
Els fondistes rapitencs son un col·lectiu de joves que estimen l'esport i que tal i com ells es presenten, volen promocionar i alhora gaudir de l'atletisme, inculcant els valors de l'esforç i el sacrifici com a forma de vida. 
Ells organitzen curses i caminades pels nostres circuits naturals i els hem d'agrair que han estimulat i animat a molts rapitencs a començar a fer esport i córrer per llocs com el passeig, moll pesquer, moll comercial, el camí de bicicletes de la terra de l'arròs o la pujada a la foradada.
Des d'aquí animo als que encara no heu començat i als que ja ho feu habitualment i sou de fora, vingueu a conèixer els nostres circuits...

Animeu-vos!!! 

Ànima sana in córpore sano

http://www.fondistesrapitencs.com/

Ràpita runners love sport and enjoy it. They organize racing and hiking tours in our town. They have stimulated a lot of rapitencs to love sport and run.

Congratulations Ràpita runners!!

MUSCLOS DE LES SALINES: LA MAR DIRECTA AL PALADAR

La Ràpita i les poblacions del voltant, comparteixen el prestigi de tenir productes gastronòmics de qualitat com peix, marisc, arròs i productes de l'horta. Però només ella gaudeix de l'exclusivitat d'un producte altament nutritiu i saborós: lo musclo de les salines.
De fet, la Confraria de pescadors de la Verge del Carme te la marca registrada. Este mol·lusc bibalv està criat dins d'un espai natural i protegit, les salines de la Trinitat, situades a la península  de la Banya.

Lo musclo de les salines és de roca, i en un principi cap als anys 40, s'agafava directament de les roques i les runes de les salines, però actualment es cria en vivers i arriba a la seua mida òptima ara, al mes de juny.
Us animo a que el probeu. Al vapor està deliciós !!!

http://www.panoramio.com/user/4992081

MÉS IMATGES A GOOGLE MAPS

La Rapita and near locations share a lot of quality products like fish, rice and vegetables. But only La Ràpita enjoys the exclusivity of a nutritious and tasty product: the Salina's Mussel.
The fishermen Cofradía of the Verge del Carme has the trademark. This mollusc grows in a natural and protected place, the Trinitat Salinas.

This molusc get its optimal size in this month, june. It is delicious!

ESTIL DE CARRER: AIGUAMARINA AL PARC DE GARBÍ

Aquamarine at Garbí Park....

Imatge 1: Parc de Garbí_ La Ràpita

Estil DC: Collars

Son molt afavoridors, però vigileu, hi ha que tenir algunes precaucions a l'hora de portar-los:

1- Cal lluir-los en solitari, hi ha perill de semblar un arbre de Nadal!!
2- Cal vigilar que no pesen massa, hi ha risc de patir una contractura cervical!!

They are very flattering, but you must be careful:
You have to wear them alone,so that you don't look like a Christmas tree!

Tots son de Bimba & Lola, i no pesen (me'ls he probat).

CUINA DE FUSIÓ: PATAQUES A L'ESTIL DEL TOMÀS

Ara que està tan de moda la cuina de fusió, és a dir la cuina que barreja costums de diferents cultures o nacionalitats. Us presento este plat, producte de la fusió rapitenca-barcelonina.

El motiu és que per una banda, està inspirat en les mítiques pataques braves que fan al Bar Tomàs de Sarrià, un lloc de tota la vida i que us recomano, i per l'altra, és que es fa única i exclusivament  en productes de casa i rapitencs.   És un plat senzill, però que si els productes son de qualitat te l’èxit assegurat.

Los ingredients son: pataques noves, oli d’oliva de casa, un all, un ou, sal, prebe roig picant i sense picar.

Elaboració:         

      Es pelen les pataques i es tallen en trossets mitjans. Millor una mica esbiaxades i procurant que queden totes diferentes. Se renten i s'assequen. Una vegada seques ,se salen i ja es poden fregir. És important que l’oli estigue prou calent per daurar-les, però no cremar-les.

      Mentre es van fregint, podeu fer l’allioli (millor en la mà de morter i si no podeu, feu servir minipimer).

      Una vegada fregides, se posen a damunt de paper de cuina per retirar l’excés d’oli.

      Mentre s’escorre l’oli, s’agafen unes dos cullerades soperes de l’oli calent que hem fet servir i li afegim el prebe picant i sense picar (si encara ho voleu més picant, podeu afegir unes gotes de tabasc).

      Finalment, monteu lo plat en este ordre : les pataques, l’allioli i la salsa picant per damunt .

       El lloc i la companyia els trieu vatros.....

Myhomestlyle

Now that fusion cuisine is so fashionable, I introduce this dish, a Rapitenca-Barcelonesa fusion.
This dish is inspired in "patatas bravas" from Bar Tomás de Sarria, and the ingredients are from La Ràpita. It is a simple dish , but it is amazing. The ingredients are:  potatoes, Virgin Olive Oil , a garlic, an egg, salt, red pepper with and without chipping.

ESTIL DC: COTÓ

Res com el contacte amb la roba de cotó ....
Nothing like contact with cotton clothing ....

http://www.eseoese.com/

PEL PASSEIG....

Caminar pel passeig marítim, que va des de la platja de les Delícies a la platja de Pipi, sempre és una bona opció.
L'olor de mar, el soroll de l'aigua que va i ve i l'airet a la cara ....son un ajut per ordenar pensaments, relaxar la ment i si escau prendre alguna decisió difícil.

One of our jewels, is the walk along the seashore. Walking there it is always a good choice.
The smell of the sea, the sound of water and the breeze on your face .... are an aid to sort thoughts, relax your mind and if necessary take a difficult decision.

SUPWAY CAFÈ LOUNGE, UNA GRAN FAMÍLIA

Els que seguiu este blog, sabeu que una de les primeres entrades, la vaig dedicar al Supway. Ara torno a parlar-ne perquè crec que es mereix una entrada amb la imatge dels protagonistes: Miguel i Inés. Ells son els responsables de fer-te sentir com a casa.
Allà podeu fer un mosset i el més important, passar "un bon ratet".
Ja sabeu que els punts forts d'aquest local  son:
En primer lloc. ells, els propietaris: Miguel i Inés que estan al capdavant i atenen a tothom amb molta amabilitat.
En segon lloc, la música. Miguel l'escull amb molt d'encert i l'adequa a l'ambient del moment i us ho asseguro.. això s'agraeix...
I per últim, l'entorn ja que està situat a prop de la platja de Les Delícies, al costat d'un parc  i s'hi pot arribar caminant pel passeig marítim.

De veritat, val la pena!!!

Miguei i Inés, espero que us agrade el collage, és el primer que faig amb instacollage!!!

To make a simple meal and have a good time, I recommend the SUPWAY.
The strengths of this place are:
First. Owners: Miguel  and Inés. They are leading and serving everyone with great kindness.
Two. Music. Miguel reef with great success and adapts to the environment of the time and I assure you .. it is appreciated ...
Three. The setting: Located near the beach of delights, with a park and you can walk along the promenade. Worth!

La dona rapitenca, els bàsics i la camisa blanca

La dona rapitenca (DR) sempre ha tingut estil i ha seguit les tendències. Antigament, es feia la roba amb els patrons de la revista Burda, imitant la roba que portaven les artistes que veia al cine (penseu que n'hi havia tres per triar: lo cine de baix, lo cine del mig i el cine de dalt). Ara ja no li és necessari, però encara sap distingir quan una peça és de qualitat i quan no. I en temps de vaques flaques sap com combinar una peça de mercadillo perquè li pugui lluir.
Aquest estil l'ha traspassat a filles i a netes i podem dir que amb poques peces però ben pensades sempre ha sabut estar al dia. Ella va inventar el concepte de "Bàsics" abans que ho fessin els experts en moda i sap que , per exemple, amb una camisa blanca ben combinada es poden fer meravelles.

Font imatge1
Font imatge2
Font imatge3


The Ràpita's woman has always had style and followed the trends. Formerly, she made clothes with Burda magazine patterns, mimicking the clothing worn by the artists she saw in the movies. Now she no longer needs to sew, but she is still able to distinguish when a piece is good quality and when it is not. And in lean times she knows how to combine a piece of a flea market so that she can still look trendy.
This style has transferred from mother to daughter. She also knows that with a few well thought pieces she can dress well .. She invented the concept of "Basic" even before fashion experts and know that, for example, with a combined white shirt she can do wonders.

Masdeu, un raconet per contemplar la nostra vida de poble

Un rapitenc de tota la vida (RTV), segur que coneix Masdeu, una pastisseria de sempre. Però per als que ens veniu a visitar, a més de probar les seues pastes, us recomano que us assenteu (seieu) a la seua terrasseta per relaxar-vos i contemplar la vida tranquila del nostre poble.
Esta pastisseria, que està situada al costat de la plaça del Coc,  te el mateix encant que una "boulangerie" de la Bretanya francesa.

A lifelong rapitenc, surely knows Masdeu , a traditional pastry. But for those who come to visit us, I recommend that you sit on the terrace to relax and contemplate the peaceful life of our people.
This bakery, which is located next to the Plaza del Coc, has the same charm that a "boulangerie" of Brittany.

RICARD PALOMO HA CREAT LA PRIMERA APP DE LA RÀPITA

En els temps que corren, qualsevol iniciativa per donar a conèixer el nostre poble, és rebuda amb tots els honors.
Una d’aquestes iniciatives l’ha fet realitat Ricard Palomo. Ricard, ha creat la primera App de La Ràpita . Ell, molt amablement ens la presenta en primera persona.
Moltes gràcies Ricard!!


In these times, any initiative to raise awareness of our people, is received with full honors.
One such initiative has come true thanks to Ricard Palomo. Ricard has created the first App of The Ràpita. He, very kindly, presented his project.
Ricard thank you very much!

Aprofitant la immillorable localització i ubicació de la població de Sant Carles de la Ràpita, i la creixent demanda com a destí turístic per excel·lència de les Terres de l'Ebre, he decidit desenvolupar una aplicació gratuïta per a mòbils amb sistema operatiu Apple i Android, anomenada LA RÀPITA App.L’objectiu d’aquesta aplicació és donar a conèixer les vicissituds de la Ràpita i del Delta de l’Ebre fora de les nostres fronteres, per tal de millorar la gestió i promoció turística de la població, a fi d’augmentar la capacitat del sector turístic rapitenc.A més, el projecte intenta potenciar les icones del patrimoni tangible i intangible representatives de la ciutat, intentant transmetre així al públic objectiu, ja sigui d’aquí o de fora, una sèrie de valors com són: la identitat, l’origen, l’autenticitat, la singularitat, la cultura, el patrimoni i la tradició de la Ràpita.Així aquestes icones pròpies de la Ràpita que es veuran reflectides en els continguts de l’aplicació, ajudaran a la identificació, singularització, promoció i reclam del visitant en relació a la seva destinació i a les activitats que hi faci.Per tant es podria dir que es LA RÀPITA App, és una plataforma a disposició de les empreses del sector turístic rapitenc, on s’apostà per el desenvolupament de les tecnologies més innovadores de la informació i comunicació, per mantenir una avantatja competitiva molt important front a altres destins turístics.De moment, l’aplicació la RAPITA App està sent tot un èxit tant pel que fa al nombre de descarregues efectuades pels usuaris, com pel nombre d'empreses adscrites a la plataforma, i durant aquest 2013 s’intentarà integrar la major part dels subsectors turístics de la població i desenvolupar el 100% de les funcionalitats del sistema, per tal de generar notorietat i una imatge positiva de la marca.Si no heu tingut ocasió de descarregar la aplicació us animo a fer-ho, ja que en ella podreu trobar tota la informació de la Ràpita, amb la seva agenda cultural i platges, els llocs d’interès local, rutes turístiques pel Delta, la Badia dels Alfacs i el Montsià, així com tota la informació del sector serveis de la població.Moltes gràcies i espero que us agradi!!!  
 

.....I LES ESTADÍSTIQUES

Des de la meva època d'estudiant, sempre m'han agradat les estadístiques. Avui, una vegada més m'han resultat molt atractives.

El motiu és el següent:

La Ràpita chic en només cinc dies de vida ha arribat a les 1000 visites!!! 

Creieu-me, això per a una novata com jo que divendres passat encara no sabia que començaria un blog, ha resultat una mica impactant.

D'entrada, us comfesso que he estat mirant les estadístiques una mitjana de 4 o 5 vegades al dia i això em preocupa ( a vore si es converteix en una obsessió ...).

Una altra cosa impactant és saber des d'on ens visiten. NO us penseu que tots els que heu visitat el blog sou rapitencs. Us adjunto una imatge i veureu la diversitat de públic que hem tingut.

De tota manera tingueu molt clar que el merit no és meu, és vostre. Per tant he volgut compartir aquesta bona notícia amb tots els que heu col·laborat en la difusió de la nostra terra. Al cap i a la fi, això és un dels objectius d'aquest blog.

NOTA: Per tal de resoldre el tema de la meva possible obsessió, us faig saber que mai més parlarem de les estadístiques. He de retornar a la realitat i saber que això ha estat producte de la novetat i la vostra curiositat. Segur que a partir d'ara la cosa s'anirà calmant

Les rondalles i la empatia

Les rondalles, són un tipus de jota cantada i improvisada que avui dia encara es canta a les Terres de l’Ebre. El seu tret més característic és la improvisació i la temática, sempre relacionada amb aspectes de la vida privada (festeig, matrimoni, amistad…) o de la comunitat.

Els cantadors de rondalles també s’anomenen enversadors perquè sempre canten amb la mateixa base melòdica donant més rellevància al missatge cantat. El missatge ha de ser totalment personalitzat i improvisat per la qual cosa cal tenir grans dosis d'empatia. 

El  moment més àlgid de les rondalles va ser des de finals del segle XIX fins a meitat del segleXX. En aquella època els enversadors acostumaven a ser d’origen humil i fills de pagesos que cantaven les rondalles per tal d’obtenir ingressos addicionals.

La rondalla es feia mitjançant una ronda nocturna on es cantava a tot aquell que pactava previament  amb l’acompanyant  (ara en dirìem representant) del cantador.

Val a dir que les rondalles han perdurat  anys i anys gràcies a l’enginy , la gràcia i la inspiració dels cantadors  i ,sobretot, la seva capacitat d’empatia

Pepe Montserrat “Lo Casat” va ser un d’aquells joves, fill de pagesos que en el seu dia va posar en pràctica la empatia

Estil de carrer... Per l'estiu, el cabàs.

Una de les coses que  millor representa els nostres estius és el cabàs.

The best representation of our summers.

http://blog.twentyviolets.com/

Atres llocs on trobar-ne:http://perigatto.com/ i són de Tarragona.

Benestar: cos i ment .... UNA ASPIRINA INFANTIL AL DIA!!!

Que ningú s’espante!! No estic fent cap classe de “prescripció mèdica” , només faltaria….però és aixo el que mos recomana el protagonista de La contra de La Vanguàrdia d’avui.

El protagonista és un investigador sobre el càncer, David Agus, que en aquesta entrevista posa el dit a la llaga sobre les limitacions de la medicina actual i la manca d’una visió holística del pacient.

Algunes de les coses més interessants que ens diu són : la controversia respecte a l'ús de suplements vitamínics i la relació directa entre els estats inflamatoris i l’aparició de càncer.
Per prevenir recomana….

Una aspirina infantil al dia .....portar sabates còmodes (el que sentiu!!!! ) i viure la VIDA plenament.

Recordeu!! De VIDA només en tenim una i  te data de caducitat.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/index.html

UN LLOC PER ESTAR....

Un lloc per cuinar, per llegir, per xerrar, per pensar....un lloc per estar

Myhomestyle
  A place to cook, to read, to talk .... a place to be

ESTIL DE CARRER....A L'ESTIU PER LA RÀPITA

A L'ESTIU PER LA RÀPITA

A l'estiu, La Ràpita, solet, platja, un vestidet blanc i el millor complement

1: Luna llena
2 i 3: Free people
In summer, the Rapita, sunshine, beach, white dresses and the best accessori, an ètnic bag.

Ethnic collection de
http://www.worldfamilyibiza.com/

Manifest sobre la botifarra d'arròs

A La Ràpita quan parlem de botifarra, tothom te clar que parlem del botifarró de sang cuita i arròs, amb ceba i pinyons, que mos mengem en "bocadillo" quan anem als bous.
Però si sortim del nostre poble, ja comencem a tenir dificultats. Sense anar molt lluny, 30 Km cap al Nord, a Tortosa ja la nomenen diferent: baldana.
A Barcelona, la cosa es complica i quan demanes botifarra et plantifiquen un especie de salsitxa llarga i gruixuda de carn crua picada i amb espècies. De fet allà la farceixen de productes diversos com bolets, verdures, formatge, foie.....

Després de molts intents sense èxit, ja fa temps que vaig desistir de menjar la nostra botifarra fora de La Ràpita. Per tant, aprofiteu els que pugueu i mengeu-vos-en una per mi. La considero una delicatessen a l'alçada dels nostres llagostins. Això ja és dir !!!

BON PROFIT

In the Rapita when it comes to "BOTIFARRA", everyone knows that we are talking about the blood sausage and rice cooked with onions and pine nuts, which eat when we go to the BOUS.

But if we go out , we start to have problems. Without going too far, 30 km northwards to Tortosa is named differently: baldana.

In Barcelona, ​​the plot thickens and when you ask for Botifarra , they give a kind of long, thick sausage chopped raw meat and spices. In fact there a number of products such as stuffed mushrooms, vegetables, cheese, foie .....

After many unsuccessful attempts, I'll necer ask for BOTIFARRA out of La Ràpita.

DONES AMB ESTIL .... EMANUELLE ALT

Emmanuelle Alt és l'actual editora de Vogue Paris. Ella sempre porta coses que em posaria sense dubtar. És una artista de l'estil femení-masculí.

Emmanuelle Alt is the current editor of Vogue Paris. She always takes things that I would without hesitation. It is an artist's style female-male so I like it.

ALADROC EN VINAGRE

Este plat és el protagonista dels nostres aperitius (vermuts) rapitencs

Ingredients: Aladroc (Boquerons), vinagre, pebre negre (opcional), pebre roig picant (opcional), all i julivert (opcional), sal i oli.
Elaboració: Netejeu els boquerons treient-los les tripes i l'espina i deixeu els lloms nets. Millor, demaneu al vostre peixater que us ajudi (he de dir que això és un sacrilegi per a quasevol rapitenc de PRO on tothom es neteja el peix a casa..). Renteu-los bé sota l'aigua de l'aixeta i deixeu-los escórrer. Poseu-los planets en un recipient i cobriu-los amb vinagre de vi blanc i sal. Deixeu-los a la nevera entre 24 i 36 hores ( això dependrà de la mida). Sabreu que estan fets perquè hauran canviat de color. Després repasseu-los per treure la sal i el vinagre.
Per acabar poseu-los en un recipient coberts amb oli d'oliva (verge i si pot ser de casa millor). Conserveu-los a la nevera. Per decorar podem escollir les diferents opcions de: pebre negre, pebre vermell (roig) o all i julivert.
Bon profit!

This dish is the star of our appetizers (vermouth) at La Ràpita.

Ingredients: Boqueron, vinegar, black pepper (optional), hot paprika (optional), garlic and parsley (optional), salt and oil.
Preparation: Clean the Boqueron removing her guts and spine and let the backs clean. Better, ask your fishmonger to help you (I say this is a sacrilege to quasevol rapitenc PRO where everyone cleans fish at home ..). Wash them well under the water and let them drain.  Put them in a bowl and cover  with white wine vinegar and salt. Leave them in the refrigerator between 24 and 36 hours (this will depend on the size).  Then go over them to remove the salt and vinegar.
Finally put them in a bowl covered with olive oil (virgin can be better). Keep them in the refrigerator. To decorate the different options you can choose: black pepper, paprika (red) or garlic and parsley.
Bon appetit!

Estil de carrer...Mental Hesitation

Si estas pensant en que posar-te.....Mental Hesitation  et proposa aquestes imatges.
La simplicitat és un valor segur.

If you are thinking that get ..... Mental Hesitation offers you these images.
Simplicity is a safe bet.