En fi, des d'aquí reivindiquem que caminant a peu pla i amb el cap ben alt, es pot ser la persona més elegant i harmoniosa del món. I per això em venen ganes de compartir sandàlies per caminar com més plana millor.
dimecres, 20 de maig del 2015
La felicitat de caminar a peu pla
Ahir vaig sentir la notícia que al festival de Cannes el protocol exigeix sabates de tacó. Sembla que amb aquests detalls hagem retrocedit en el temps i fins i tot en l'espai. Pots pensar que una sabata de tacó estilitza i potser fa el caminar més elegant-per a qui estigui acostumat-, però no ho pots exigir. Entenc que anar amb sabatilles, potser un insult al protocol, però anar plana o amb tacó, no és gaire rellevant i és un sotmetiment gratuït.
En fi, des d'aquí reivindiquem que caminant a peu pla i amb el cap ben alt, es pot ser la persona més elegant i harmoniosa del món. I per això em venen ganes de compartir sandàlies per caminar com més plana millor.
En fi, des d'aquí reivindiquem que caminant a peu pla i amb el cap ben alt, es pot ser la persona més elegant i harmoniosa del món. I per això em venen ganes de compartir sandàlies per caminar com més plana millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada