No se per què, però m'agraden moltíssim les lletres brodades en qualsevol peça de roba. Tenen el poder especial de convertir-les en alguna cosa personal i única.
Deu ser que com vaig anar a l'escoles, i mai vaig haver d'aprendre a brodar, m'encanten les peces brodades i com més antigues molt millor.
M'agraden tant aquest tipus de lletres guarnides amb detalls botànics que un diumenge al matí em vaig passejar per totes les parades del mercat de Sant Antoni per trobar-ne. Al final, en vaig trobar i moltes. I ja que m'hi posava, vaig escollir les més grans amb la idea de brodar-les en una roba de lli que ja havia comprat. Una peça que vaig encarregar a Tons Interiors, una botiga de decoració d'on no hi ha res que no m'agradi.
Al final, amb l'assessorament de ma mare ho vaig aconseguir i amb més o menys talent i una mica de paciència, durant les tardes d'un estiu, les vaig arribar a brodar. Després, amb aquesta roba, em va fer uns coixins als que només pel temps dedicat i les estones de relax que em van proporcionar mentre me'ls personalitzava, els hi tinc un afecte especial -tant, que són els meus millors companys de lectura-.
Des de sempre, quan veig una peça de roba antiga brodada amb unes inicials, m'agrada imaginar la persona a qui devien fer referència.
Com es deuria sentir al veure rubricada la seva persona en un troç de teixit?.
En quin moment de la vida es deuria trobar?.
Quines il·usions deuria tenir en aquells moments?
I al cap dels anys aquestes il·lusions se li van complir?
Quantes inquietuts hauria viscut?
Li haurien valgut la pena?
En fí. Què voleu d'una ànima pel·liculera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada