Hi ha llocs de la terra...

Hi ha llocs on el temps s'atura. 

Hi ha llocs on la vida es torna vida.

Hi ha llocs on estar és ser.

Hi ha llocs on el cor batega sense pressa.

Hi ha llocs on cada respiració aporta una dosi doble d'oxígen.

Hi ha llocs d'on no voldries marxar.

Hi ha llocs on t'hi voldries quedar.

Totes les imatges fetes des del Musclarium i enviades per la meva amiga/veïna M. Luz. Una amant de les postes de sol des de la nostra badia.

La Ràpita. Badia dels Alfacs.

L'actitud multiplica

No és la primera vegada que escric  sobre  la gent del meu poble, i tampoc no és la primera vegada que escric sobre la importància d'una bona actitud. Tampoc és la primera vegada que escric sobre com els petits detalls són els que fan gran un poble.
Avui amb aquest vídeo promocional de la propera shopping night el dia 3 de juliol, us en podeu fer una idea de com a la Ràpita hi ha gent amb una actitud que multiplica i que sap que els petits detalls signifiquen molt.

Olor d'estiu

Matí de Sant Joan, esmorzant a la cuina amb el corrent d'aire del matí, per fi ja sento olor d'estiu. L'olor que ens fa entrar en un mode diferent, de despreocupació, de soltar les motxilles plenes de les responsabilitats de l'hivern i d'una primavera gairebé sempre estressant tan plena de coses.
Sembla que la roba que ens hem de posar al damunt sigui directament proporcional al pes de la responsabilitat i seriositat de l'hivern. I ara amb poca roba ens sentim més lleugers i més receptius a les coses bones de la vida.

via

Aquest matí amb el corrent de l'airet d'un dia d'estiu, he llegit aquest article d'El País que parla d'un estudi sobre la felicitat realitzat a la Universitat de Harvard. I tot i que això de la felicitat, és un tema que comença a estar una mica ratllat, mai n'hi ha prou per saber-ne més. L'estudi dona sis claus per aconseguir-la:

• Perdona els teus fracasos. és més ens diu que els hem de celebrar. Ja n'hem parlat de que les ments perfeccionistes són les que ho tenen més difícil ( Camí cap a la imperfecció ).
• No donis per fet totes les coses bones que et succeeixen, celebra-les. Tendim a creure que moltes coses de les que tenim són com uns drets adquirits pels quals no cal ni lluitar ni sentir-nos agraïts. No ho hem de fer. Hem de valorar molt més tot allò que és bo i que ja ho tenim.
• Fes esport. Les endorfines que s'alliberen són la droga més natural i sana que existeix. Caminar mitja horeta cada dia diu que ja val.
• Simplifica. Tant en el món laboral com en el personal i d'oci. Prioritza i fes una única cosa i no moltes a la vegada. Desconnecta més sovint sobretot per gaudir del temps d'oci.
• Aprèn a meditar. La meditació ens convida a mirar cap a dins. Si sempre estem pendents del que ens envolta, ens estressem. Una mirada interior ens ajudarà a estar més en pau i segons diuen altres estudis, tindrem la ment més clara. 
• Treballa la resiliència, la propietat física d'alguns materials de recuperar la seva forma original després d'una pressió deformadora i que s'ha extrapolat al món de la psicologia. Saber recuperar-se després de moments difícils, també pot ser garant d'aconseguir aquesta misteriosa cosa de la felicitat. 

Aquest matí amb el corrent de l'airet d'un dia d'estiu , he entrat al bloc de Verònica Blume, un d'aquells racons virtuals que em reservo per als moments com aquest, mentre correr l'airet del matí. Allà he vist aquest post on ens ensenya a respirar. Crec que val la pena intetar-ho. 

Aquest matí amb el corrent de l'airet d'un dia d'estiu, els ulls només buscaven imatges del moment, d'un estiu que comença. El títol del l'últim llibre que he llegit de Sílvia Soler, Premi Ramon Llull 2013.

QUE TINGUEU UN BON ESTIU QUE COMENÇA!!!

T'he trobat, un regal de Sommeliers

M'encanta això de tenir un blog. I avui ha estat encara més especial, si és que això és possible. En motiu del meu aniversari, Teresa Nogueron la nostra rapitenca del grup Sommeliers, m'ha felicitat amb el seu primer single, T'he trobat.

Moltes gràcies Teresa i moltes gràcies Sommeliers!!

M'encanta tot!!

Bathsheba Everden, una de les primeres feministes del segle XIX

Ahir vaig anar a veure Lejos del mundanal ruido, una pel·lícula basada amb una de les primeres novel·les feministes, de Thomas Hardy, any 1870.

És una història romàntica que transcorre en una època victoriana masclista i quasi misògina, on prevaleix la necessitat de la protagoista de ser una dona independent, amb un projecte i criteris propis, però que defalleix davant un impuls irracional. 

És una història d'amor i desamor, de feminisme i de fragilitat, de paciència i d'impulssibiltat. En fí una història per veure i amb una fotografia espectacular. 

L'actriu és Carey Mulligan i un dels actors protagonistes, Matthias Schoenaerts. Curiosament el mateix protagoniste de Suite Francesa, l'última pel·lícula de la que havíem parlat.

La tornaria a veure

Crítica d'El país

L'efecte gingebre

No se si a vatros us passa, però a mi hi ha petites rutines que he inclòs en la meva vida i que tenen un gran efecte en mi. Són aquelles petites accions que hem establert en els nostres dia a dia i de les que ens sentim orgullosos o bé ens produeixen sensacions diferents.

A mi m'ha passat amb el gingebre, un tubercle que des de fa un temps conviu amb la resta d'aliments de la meva cuina. És curiós perquè mai m'havia passat amb els naps i les xirivies, però amb el gingebre sí. Potser perquè ve d'Orient i té una connotació més exòtica.?!?!

El gingebre té moltes propietats, però per a mi la més important és que quan em prenc un caldet depuratiu fet amb aquest aquest producte és com si redimís qualsevol de les altres transgressions de la meva dieta -de vegades som així d'incoherents o contradictoris-.

El mateix em passa amb la infusió de gingebre i llima que em prenc cada nit. Mentre la degusto em sento cuidar-me i estimar-me una mica més que durant la resta del dia.

Mentre em prenc aquesta infusió penso que aquest és el punt de partida per continuar amb una vida sana, amb estimar-me una mica més cada dia i buscar noves petites accions que tinguin aquest efecte positiu en la meva vida. És l'efecte gingebre.

Quina petita acció de les vostres rutines té un gran efecte en la vostra vida?

Perquè hi ha petites coses que signifiquen molt...

El portal de Magnòlia Antic i Cortana

M'he hagut de convertir en una seguidora de Mad men, per entendre el que de vegades em passa. I ha estat gràcies a Ken Cosgrove, l'únic publicista de l'agència que escriu relats de ficció. Ken durant un sopar amb els seus companys, explica que no sap perquè escriu. Va començar en la seva època d'institut pensant que seria una mania temporal, però no, ho continua fent sense saber perquè.. 

Crec que això és el que m'ha passat. Vaig començar pensant que seria una falera de dies, però aquí estic, tornant a escriure, dia sí, dia també sobre qualsevol insignificància que em crida l'atenció. I sempre penso que aquest post, l'últim, serà l'últim de veritat. Perquè sempre penso que igual ja no hi haurà res més per escriure o res més per compartir. Però de manera màgica, sempre hi ha alguna cosa que em torna a impulsar a escriure. Avui m'ha passat caminant pel carrer Provença i passar pel portal que comparteixen Cortana i Magnolia Antic.

Són dos botigues igual de singulars, discretes i exclusives. Només destaquen en moments de glòria com els premis Goya i altres actes rellevants.

Són aquelles botigues en les que només entrar, t'entra una sensació interna de lleugeresa i de serenor difícil d'explicar. Avui ho he sentit.

Serà l'efecte stendhalià en versió botiga??

Magnòlia Antic

Cortana

Breus experiències gastronòmiques

Amb tot els meus respectes a tots els blocs gastronòmics, avui em ve de gust compartir les meves- bé, les nostres, perquè sempre han estat amb companyia-, últimes i breus experiències gastronòmiques.

La primera és en un lloc singular que hi ha al meu barri. No és lloc d'estrelles michelins ni de plats sofisticats, però m'encanta l'ambient i la cuina de plats frescs amb productes de qualitat i amb una miqueta de gràcia. És el celler nou del Priorat, un nom que no correspon gens a les persones que estan al capdavant, unes noies cubanes encantadores.

L'altra experiència ha estat al Tast de la Rambla, aquest matí, on hem descobert l'oportunitat de tastar tapes d'alguns dels millors restauradors de Barcelona com Disfrutar dels germans Adrià, De la Bodega Sepúlveda, De Can Gaig, d'Espai Kru i més i més i més...

Les presentacions i tasts grupals s'han realitzat a l'Arts Santa Mònica i en la seva terrassa hi havia ubicada  la zona vip.

Al voltant dels stands hi havia habilitada una zona per poder menjar. Tot a peu de Rambla.

M'ha agradat el maridatge burguer beer organitzat pel restaurant Hard Rock Cafè i Damm a càrrec del xef Jordi Conesa.

I en el mateix Arts Santa Mònica i cohabitant amb les sessions del tast de la Rambla, l'exposició de 50 anys de Serrat.
Una estranya fusió.

Capritxets d'un diumenge al matí

 J crew 

 Flagpole Swim

Isabel Marant 

 Sensi 

Antik Batik 

Tot a Net a porter, una botiga virtual que saps quan entres però no quan surts...

La confiança és transmissible per via aèria.

A mesura que creixem acumulem petites traïcions- o així les vivim o interpretem-, d'amics, de familiars, de companys, però de ben segur, que la majoria d'aquestes petites perfídies, ens les han fet de manera inconscient. De la mateixa manera que nosaltres també hem anat traint i decepcionant sense adonar-nos a amics, familiars i companys.

Aquestes petites, però molt sentides, traïcions han anat modelant la nostra manera de ser i són les que amb els anys ens fan ser una mica- o molt, segons el patró de cadascú- desconfiats i recelosos amb qualsevol persona o cosa que desconeixem. Aquest modelatge ens vol protegir en front de possibles noves traïcions, però també ens resta la possibilitat de noves oportunitats. A tots ens ha frenat i aturat moltes vegades la desconfiança. La desconfiança genera temors.
En canvi, la confiança obre portes a qui confia i a qui se sent acceptat de manera incondicional. Perquè la confiança és transmissible per via aèria.

via

M'ha agradat escoltar a Aurelie Salvaire en aquesta conferència en la que explica el seu procés personal i com a partir de la malaltia mental de la seva mare, va reconsiderar el camí de la confiança com la millor opció per seguir endavant. I com a partir de la confiança ha pogut fer realitat un dels seus projectes, l'organització de les TEDxwomen. Un cicle de conferències on la principal riquesa és la de compartir coneixements i projectes personals. 

M'agraden les persones com Aurelie, que confien i no tenen temor a despullar-se emocionalment per connectar-se amb els altres i amb el món sencer. 

M'agradaria pensar que escriure en aquest espai, també és un acte de confiança amb qui ho llegeix. 

Escolteu la conferència, val la pena fer-ho amb tranquilitat i sobretot amb CONFIANÇA.
Perquè la confiança és transmissible per via directa.

"No ens cal pensar tant"

Ja fa dies vaig llegir un article de Garance on s'adreçava al seu jo de 20 anys, en motiu del seu quaranta aniversari. En aquesta publicació feia una reflexió de totes les coses que des de l'experiència, li voldria recomanar. 

No és l'únic article que he llegit amb aquesta idea i no és d'estranyar. Quan complim anys ens bé la necessitat de fer balanç del que hem vist, balanç del que hem fet, balanç del que hem aconseguit i balanç del que hem après. I és una realitat que sabem millor que ningú quines coses li haguessin anat bé conèixer al nostre jo de vint anys.

Si hagués de recomanar-li només una única cosa al meu jo de vint-i-cinc anys - aquest mes de juny en faig cinquanta-, tinc molt clar que li diria, perquè se millor que ningú, el que més li convé.

Se que al meu jo de vint-i-cinc anys li seria de gran utilitat el saber que pensar massa mai li aportarà res. Al contrari li robarà temps i energia per ser més feliç. Només li diria que en aquesta vida, "no ens cal pensar tant". 

Al meu jo de vint-i.cinc anys, li diria que intentés treballar el control del seu pensament. Li diria que una ment lleugera l'ajudarà a viure el moment present, el futur present i el passat present. Perquè

no li cal viure en l'abans ni en el després. En viure l'ara ja en tindrà suficient.

I vatros, quina cosa li dirieu al vostre jo de vint-i-cinc anys?

Imperiències i Mr Huntington

Si ara em demanessin un somni per complir, potser demanaria anar-me'n uns dies amb Mr Huntington, un ejecutiu novaiorquès que ha decidit deixar la vida urbana i una carrera d'èxit  per retirar-se i  viure en plena natura, millor dit, a dalt d'un arbre.
Ja se que quan li veieu la cara pensareu que ho demano pel seu atractiu -no ho negaré, el té-, però aquest no és el motiu "principal".
Quan he llegit la seva història al NYT, he pensat que s'ha de ser d'una pasta especial perquè no deu ser fàcil deixar una feina reconeguda en el món de la moda i la publicitat i fer allò que diem que ens agradaria fer, però que ningú- o molt poca gent- s'atreveix a fer.
Però això no es tot. Sembla ser que Mr Huntington, té algunes gràcies més. Per què a més a més és fotògraf i això li ha permès compartir, moments de la seva fugida/aventura, en el seu blog, "A restless transplant"
El primer que va fer és comprar-se una furgoneta i marxar a la costa del sud de Califòrnia. Allà va viure en plan nòmada fins que va decidir instal·lar-se a la muntanya prop d'un volcà.  Aquest lloc quasi màgic, l'ha batejat com "The cinder cone". Però que quedi clar, només m'hi estaria uns dies. Sóc de mar i amb això no podem fer-hi res.
En qualsevol cas, m'agrada aquest Mr Huntington, perquè tot i ser jove, ha après que n'hi ha prou amb viure en equilibri amb la natura i tot el que ens envolta. Ha après que en aquesta vida el millor no és ser imprescindible. Ha après que és millor ser substituible, per poder ser un mateix.

The Cinder Cone from Farm League on Vimeo.

A la nostra terra i a la vora del mar, una altra persona especial, Rosa Rochet,  també coneix la importància d'estar amb equilibri amb els diferents elements de la natura. Amb Imperiències,  també ens convida a integrar el nostre món interior amb el món exterior que ens envolta.
Imperiències és una opció més propera i més viable per ser nosaltres mateixos o millor dit per poder conèixer.nos una mica millor. On es dona a conèixer el nostre territori d'una manera holística, integrant els paisatges, els productes de la terra i el mar i sobre tot la nostra pròpia matèria prima.

Nosaltres.

Una finestra amb vistes

Avui emularem a els/les bloguers que es dediquen a caçar i compartir els seus descobriments virtuals. Que no són més que aquelles webs o adreces que els han agradat o cridat l'atenció en els seus tours virtuals particulars. 

Avui m'agradaria compartir algunes adreces nostres, de la Ràpita. On hi ha moltes coses interessants per compartir. Com se que n'hi ha moltes i en aquesta publicació només en compartirem unes quantes, ho deixem com a post ampliable a  més edicions.

La primera adreça és la que més em va sorprendre que és el web de Roigestudi i del que ja vaig publicar fa un temps. La seva creativitat i els seus projectes em van deixar en la boca oberta. Ells van fer el projecte d'interiorisme del Museu de la Mar de l'Ebre, un dels nostres museus de les Terres de l'Ebre, una altra adreça que aprofito per compartir.

Museu de la Mar de l'Ebre, projecte Roigestudi

Matarredona_ Roigestudi

Un altra adreça que vaig conèixer fa un temps i que també vaig compartir és Sabó sa-saboníssim, de Clara, una artesana que elabora sabons amb oli del nostre, de la terra. El d'avena és super cremós i hidratant. Us el recomano.

La tercera adreça i aprofitant que estem parlant del nostre oli , és la del Molí de La Mundana, on des d'aquí els vull agrair les atencions que sempre tenen amb mon pare un productor -de tants-, d'oli familiar. El de casa us puc assegurar que és l'oli més fi del món, obtingut a partir d'oliva morruda, una de les nostres varietats autoctones.
I per cert,  casualment el disseny dels envasos i les caixes de l'oli que comercialitzen, crec que els va fer Roigestudi.

L'altre dia vaig compartir la quarta, la botiga-estudi d'interiorisme de Doblespai, Aquest web es nota que està fet amb ganes i amb bon gust. M'encanta i per això la vaig compartir. I ara ho torno a fer.

Una altra adreça és Creativa busca proyecto. el blog de Mireia Cid, arquitecta i artista polifacètica., Mireia fa projectes diversos, però els que a mi em van cridar l'atenció van ser els seus escaparatismes i alguns dels seus quadres. 

I per últim vull compartir el blog de la col·laboradora espiritual d'aquest blog, Montse Félix i autora de La Mar de fora. Ella és de les que sempre m'anima a continuar. En el seu blog comparteix algunes -no totes-, de les seues creacions.

Si algú tenia algun dubte de si per allà baix som creatius, espero que amb aquest post us hagi quedat clar que sí. Ho som.

CONTINUARA...

PD: Si coneixeu webs xules o interessants, passeu-me-les que les anirem compartint i així entre tots, les podem anar descobrint.